COEFICIENT INTELECTUAL

Amiguets:

Avui vull escriure sobre el uns cientifics extrangers opinen de la intel.ligència.

Segons aquests afamats cientifics, s’ha descobert una nova escala per mesurar la intel.ligència humana. La nova unitat de mesura es el "tar".

Així és, el tar és una mesura nova i infalible per mesurar el coeficient intel.lectual dels essers humans.

Per exemple, Albert Einstein degué tenir un megatar. Per tant es dedueix que existeix la intel.ligència megatar, i així es completa l’escala:

la intel.ligència kilotar, la centar, la decatar, i la militar.

Fí de l’escala.

Broma o veritat?

Que us hi sembla.

LISEBE



Comentaris tancats a COEFICIENT INTELECTUAL

UN CONTE “EL CONILL I EN ALEIX”

Aquest es un conte que es d’arreu del mon i que en realitat es diu "El conejo y Taro", jo us hi fet una adaptació per vosaltres a on el nen es diu Aleix, el dibuixet está tret d’internet i segur que qui ho ha fet estará content de veure-ho aquí també.

Fa molt i molt de temps, vivian un avi i el seu net Aleix en el fons d’una muntanya.Allà també vivía un conill que es passaba el temps fent dolenteries.Amb aquell temps estava molt orgullós de la seva cua que era molt llarga i bonica i presumía molt d’ella.

Un día l’avi d’en Aleix li va dir: Mira vaig treballar a la muntanya i vindré tard al vespre, per això esperam amb el sopar fet.

-Molt bé avi li va dir l’Aleix  ho faré no et preocupis.

Quan l’Aleix estava cuinant , va venir el conill i li va dir: Aleix, Aleix  donam una mica de menjar si us plau que tinc gana!

Aleix que era molt bo no es va negar, i li va dir al conill:

-Menja una mica, i li donar l’olla.

I sense que es donés compte l’Aleix, el conill es va menjar tota l’olla de sopar i s’hen va anar rapidament.

Quan va venir l’avi es va quedar parat pel que havia passat i molt preocupat, aquella nit cap dels dos va sopar res.

Al día següent, abans d’anarsen a la muntanya, l’ancià li va dir a l’Aleix:

-Escolta bé Aleix si vé una altre vegada el conill no li donis de menjar, d’acard?

-Molt bé avi no et preocupis que ho faré, -va dir l’Aleix.

Al vespre quan estava fent el sopar va venir de nou el conill corrents i cridant:Aleix, Aleix el teu avi ha caigut a terra corre!!

L’Aleix va sortir corrents en busca del seu avi patint que no fos massa tard, i va trovar al seu avi caminat de tornada cap a casa Oh no!!! Deu meu! Altre vegada el conill!! va dir l’Aleix m’ha pres el pel.

Quan van arribar a casa ja no quedava menjar, el conill se’l va menjar tot.

L’avi molt enfadat  va cridar : Això es imperdonable !! i va agafar la destral de treballar i s’hen va anar a caçar al conill.

Aquest quan va veure al home, va anar-se corrents. Però làvi que era molt habil amb la destral  la va llançar, el conill va tractar de evadir-ho però la destral li va donar directament a la seva llarga cua tallant-la en dues parts.

El conill va estar plorant de dolor durant bastants dies i els seus ulls es van posar vermells. Des de aquell moment, els conills tenen una cua rodoneta u corteta i els ulls de color vermell.

I finalment l’Aleix i el seu avi van menjar sense problemes per sempre més.

Colorín, colorado aquest conte s’ha acabat.

Espero que us hagi agradat, petitons.

Un petonás molt fortWink Kiss 

LISEBE



1 comentari

ACUDITS TRETS D’INTERNET

Estimats nens:

Ultimament no he tingut massa temps per dedicar-vos, però no penseu que m’oblido de vosaltres, perquè no és així.

He mirat a internet i he trovat dos acudits per vosaltres que espero que us agradin.

UN DE BOJOS

Dos bojos s’escapen d’un manicomi.

Arriben a una cantonada i es posen a donar voltes a una farola.

Quan estan a punt d’arribar els infermers un li diu a l’altre:

-Escolta marxem d’aqui que ens atraparan!

i l’altre li contesta:

-Què va! Els portem 35 voltes d’avantatge.

Smile ja ,ja,ja.

UN ALTRE DE MARE I FILL

Una mare mirant d’explicar al seu fill de cinc anys que és un miracle:

La mare li diu:

-Que seria si caiguessis d’un 5er. pis i no et passés rés fill?

El nen li contesta:

-Sort, mare

-I si caus un altre cop i no et torna a passar res?

-Això és una bonissima sort mare

I la mare desconcertada li torna a dir:

-I si tornes a caure i no et torna a passar res, què  és ?

-Ah  clar, – li respon el nen- ja ho sé. PRACTICA mare.

Wink ja ja. bons eh??

Fins demà amiguets

Petons.

LISEBETongue out Kiss



1 comentari

POEMA: UNA CANÇO PER TU

 

                        VULL CANTAR!!

                        VULL CANTAR AL DIA!!

                        QUE ENS DONA CLAROR

                        AL SOL QUE ENS DONA CALOR

                        A LA LLUM QUE ENS DONA VIDA

                        I A DEU QUE ENS HO DONA TOT!!

                        VULL CANTAR UNA CANÇÓ

                        UNA CANÇÓ PER TÚ. 

                                                          Lisebe

Comentaris tancats a POEMA: UNA CANÇO PER TU

Ja i som altre vegada…

Hola nens i nenes:

Com ja he dit a l’altre bloc, no hem pogut accedir als blocs perque donava un error i es veu que ja ho han pogut solucionar els senyors informatics.

Espero que quan pogui fer-ho, us escriuré de nou un altre conte per exemple.

Fins llavors us dic hola i adeu.

PetonetsTongue out Kiss

LISEBE

Comentaris tancats a Ja i som altre vegada…

Continuacio del conte……

Però en arribar on era el pastor, van veure'l per terra, rient de veure als vilatans còrrer armats amb el que van trobar. Els vilatans, aquest cop es van enfadar encara més.I se'n van anar.

L'endemà, el pastor va tornar a pasturar amb les ovelles al mateix camp. Encara reia quan recordava còrrer als vilatans. Però no va comptar amb que aquell dia si que s'acostava el llop, i en veure'l , va començar a cridar

-Socors el llop! que ve el llop! Auxili!

Però els vilatans, escarmentats del que havia passat el dia anterior, no en van fer cas.

El pastor va veure com el llop ja estava apunt de llançar-se sobre les seves ovelles, i cridava cada cop més desesperat! -Socors! El llop! Auxili!- però els vilatans en van continuar sense fer cas.

I va ser així com va veure, impotent, com el llop es llançava sobre les seves ovelles, ferint-ne unes quantes i enduent-se'n una per menjar.

Nens aixó vol dir que no s'ha de anar molt lluny en fer un broma, perque podem fer que després no ens creguin més…

PetonsPetó

[@more@]

Comentaris tancats a Continuacio del conte……

“Pere i el llop”

Hola nens i nenes :

Avui us explicaré el conte de Pere i el llop, espero que us agradi:

"Hi havia una vegada un petit pastor que es passava molt de temps ciudant de les seves ovelles i, com que a vegades s'aburria veient-les pasturar, molts cops s'empescava coses per a divertir-se.

Un dia, va decidir que seria una bona pensada divertir-se a costa de la gent del poble que hi havia per allà a la vora. S'hi va acostar i va començar a cridar:

-Socors! el llop! que ve el llop!

Els vilatans, van agafar el que tenien a mà i corrents van anar a ajudar el pobre pastor que demanava auxili, però quan van arribar allà, es van adonar que tot havia estat un broma pesada del pastor. I es van enfadar, i molt!

Quan ja els vilatans se n'anaven, al pastor li va fer tanta gràcia la bronma que va pensar en repetir-la.I quan els vilatans ja eren prou lluny, va tornar a cridar.

-Socors el llop! que ve el llop!

Els vilatans, en tornar-lo a sentir, van començar a còrrer un altre cop cap on era el noi per auxiliar-lo, pensant que, aquest cop si. s'havia presentat el llop i realment necessitava de la seva ajuda.

Pero que vá passar?Cridaner

Mireu la pàgina següent………….

[@more@]

Comentaris tancats a “Pere i el llop”

CONTINUACIÓ DEL CONTE…

Bé us deia que el soldà aviat es va tornar a queixar als seus consellers al veure que els elefants es trobaven tant bé al palau que no volien marxar. Amb les seves potes grans ho feien malbé tot i el pitjor era que xafaven tots els formatges del pobre soldà.

El soldà, que estava molt molt enfadat i no sabia que fer, cridava contínuament els seus consellers que fessin alguna cosa abans que els elefants el tornessin boig.

Aquesta vegada els consellers realment no sabien què fer i demanaven a tothom quina cosa podia fer por als elefants perquè ja estaven desesperats.Per fí un criat els va dir que havia llegit en un conte que els elefants tenen por dels ratolins. Els consellers van anar a veure al soldà i li van explicar que per fer fora els elefants , haurien de tornar els ratolins.El soldà es va aixecar cridant que no volia de cap manera que els ratolins tornessin al palau i es mengessin els formatges. Però els consellers li van dir que l'unica cosa que feia por als elefants eren els ratolins i finalment el soldà va haver d'acceptar.Quan van arribar els ratolins, els elefants van fugir cridant com bojos.

Ara els ratolins tornen a córrer per tot el palau i continuen menjant-se els formatges dels soldà, però ell no està enfadat perquè pensa que és preferible viure amb ratolins que no pas amb els elefants.

MISSATGE: En aquest conte podem veure que amb la ignorància no es resolen els problemes. Ja s'ha vist com cada solució que trobaven els consellers era pitjor que l'anterior.

Així  que "colorin colorado aquest conte s'ha acabat".

Petonets dolços per tots i totes.

LISEBEPetó

[@more@]

Comentaris tancats a CONTINUACIÓ DEL CONTE…

CONTINUACIÓ DEL CONTE…

Deia que el soldà es va quedar més content que un gínjol.

Però la seva alegria no vá durar gaire, perquè els gossos es trobavem tant bé al palau que no volien marxar. Corrien amunt i avall del palau mossegant a tothom. El soldà, que no podia suportar els gossos, va cridar un altre cop els cosellers i els va ordenar que fessin alguna cosa per treure els gossos del palau. Després de molt pensar se'ls va acudir una idea i l'endemà van dir als criats que anessin a buscar uns quants lleons forts i grans. Quan els lleons van arribar al palau tots els gossos es van escapar i el soldà es va quedar més content que unes pasqües.

Pero la seva alegria no va durar gaire,perquè els lleons es trobaven tan bé al palau que no volien marxar. Com que els lleons eren tan grossos, la gent del palau tenia molta por, a més a més amb els rugits no deixaven dormir a ningu. El soldà que tenia molta por del lleons, va cridar de nou els cossellers i els va ordenar que fessin alguna cosa per fer fora els lleons del palau abans que es mengessin a tothom.

Els consellers van pensar molt i molt i finalment van decidir enviar a buscar un ramat d'elefants.Quan els lleons van veure els elefants van fugir amb la cua entre les cames.I el soldà en veure que no quedava cap lleó es va posar molt content.

Pero la seva alegria no va durar gaire sabe per què?…..

Ara continuu.. espereu

[@more@]

Comentaris tancats a CONTINUACIÓ DEL CONTE…

UN CONTE D’ARREU DEL MON

Hola de nou amiguets/tes:

Avuí vull explicar un conte de Iran es molt maco i té també una lliçó que espero que us agradi es diu:

EL SOLDÀ, EL FORMATGE I ELS RATOLINS  (un soldà es un sultán en castellà)

Hassan Ahmad Dezfuli (IRAN)

I havia una vegada en un país molt llunyà un palau molt bonic. En aquest palau hi vivia un soldà que era un ignorant, una persona que no sabía res de res.

A aquest soldà li agradava tant el formatge que tan sols es preocupava que els  formatgers més importants del regne li fabriquessin els formatges més saborosos.

Però darrerament hi havia una altra cosa que el preocupava. Resulta que l'olor dels formatges havia atret centenars de ratolins que es passejaven pel palau com si fossin a casa seva. I el pitjor era que es menjaven els formatges del soldà.

Finalment, un dia que va trobar un ratolí dins el formatge que s'estava menjant, es va empipar tant que va enviar a buscar els seus tres consellers i els va dir que, si l'endemà no havien desaparegut tots el ratolins del palau, els desterraia del seu regne per sempre més.

Els tres consellers, que encara eren més ignorants que el soldà, es van quedar molt preocupats i no sabien què fer. Després de molt pensar van arribar a una solució i l'endemà van ordenar els criats que portessin tots els gats de la ciutat cap al palau. Quan els ratolins van veure els gats van fugir corrents, i el soldà es va quedar més content que unes pasqües.

Però la seva alegria no va durar gaire, perquè els gats es trobaven tan bé al palau que no volien marxar. Corrien amunt i avall del palau, des del saló del tron fins a la cuina, i fins i tot esgarrapaven la cara del soldà. Dins el palu només se sentía els marrameus dels gats.

El soldà, a qui no li agradava gens viure amb els gats, va enviar a buscar els cosellers una altra vegada i els va demanar que el salvessin d'aquells gats. Els consellers es van passar tota la nit desperts buscant una solució.L'endemà van ordenar als criats que portessin tots els gossos que poguessin trobar a la ciutat. Quan els gats van veure els gossos van fugir corrents i el soldà es va quedar més content q

[@more@]

2s comentaris